Poema

30/03/2020

Un associat/da anònim ens ha enviat aquet poema.

Gràcies a la comunicació permanent que mantenim amb tots vosaltres hem descubert un o una poeta/poetisa, ja que ens ha demanat que mantiguem el seu anonimat, desitjem que us acompanyi en aquets moments tan durs i que la gaudiu com a mínim tant com la hem gaudit nosaltres:

En aquests moments...
Estirat al llit són les 20h
Llum apagada i música de fons
Descansant de la rutina
Cada dia és dilluns o més ben dit
Els dies són números infinits,
Lletres de l´abecedari, volta darrera volta.
Orgullós de servir informació i entreteniment,
Diaris,revistes, encreuats pels grans,
Joguines, cromos i contes pels petits
Penso en la Carme, que no conec,
Té 102 anys, li porto cada día La Vanguardia,
La deixo a la bústia de la residència
Del costat del meu Quiosc
I aprofito per desitjar-li, un bon dia, una frase,
A la capçalera del diari
Quantes "CARMES" que no poden rebre visites
Doncs només per això val la pena obrir
Encara que el calaix estigui buit
El meu cor s'engrandeix.
No perdeu el temps
Truqueu, parleu, estimeu o reconcilieu
Amb els vostres grans,
abans que DEU no ho vulgui sigui tard.

Aliances76

Arxivat a: General

Actualitat

Núvol d'etiquetes